martes, 26 de junio de 2007

Fi de curs: i ara què?


Arriba la fi de curs i és el moment de dir que arriben les merescudes vacances. Però, són realment merescudes? Potser sí, potser no. Tant els pares/mares com els mestres hauríem d'autoavaluarnos per saber si els objectius propossats a començament de curs s'han aconseguit o no, i després ja ens queixarem del que no fan els demés.

Els mestres que avaluem alumnes, departaments, sortides, etc. sabem que qualsevol proposta de millora passa per autoavaluar-nos. S'ha de reflexionar i fer una crítica, tant positiva com negativa, per saber quines coses s'han de canviar de cara al curs vinent.

Els pares també s'han de avaluar. Volem que els nens llegeixin, però ja ens veuen llegir a nosaltres? llegim una estona cada dia amb ells? Controlem si han fet els deures? Els preguntem les taules o la lliçó? procurem que tingin un lloc i un temps totes les tardes per fer els deures?...

Els nens/es aprenen per la pràctica, la reflexió i l'observació. Els mestres i pares haurem de col·laborar perquè aquest aprenentatge sigui factible.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Et trobo mol filosòfic i molt conscienciat amb l'avaluació.
Molt bona reflexió, però tothom seguirà els teus consells? o sols els de sempre. Els que ja agafem la inèrcia pel costum de fer avaluacions contínues?
Imma